L'altre dia parlava amb el meu gos i no ens vam posar d'acord. Desprès, pensant una mica, em vaig adonar que ell tenia raó. Parlaven en llengües diferents i només la seva era entenedora. Fins i tot, quan bufa el vent, el soroll de les fulles del meu roure és més raonable que les paraules del senyor que dispara una darrera d'altre amb ulls mentiders des de la meva televisió.
La poma em somriu; el plàtan em mira amb cara de pocs amics i la paella reposa tranquil·lament esperant l'escalfor com la meva veïna al seu jardí. De fet només hi ha dos diferències entre una i l'altra: la meva paella es posa oli per no cremar-se, la veïna una crema que ningú sap que coi és i el mànec: la meva paella ho fa servir per que l'agafin i la meva veïna està tot el dia agafada al mànec de algú que només sap una cosa: que te un bon mànec per agafar-lo. I semblances... una fonamental: tenen la mateixa missió a la vida, escalfar abans de una bona migdiada.
Però el que realment em té el cor en un puny són una colla de senyors i senyores (per dir alguna cosa) que cada matí, dia si i dia també, parlen en una tertúlia radiofònica i saben de tot més que ningú. Personalment crec que mai han sentit parlar les fulles d'un roure; això sí, que ningú es confonguí: arribat el cas ho saben tot dels roures i del seu món. Concreta i curiosament, recordo ara, fa uns dies parlaven de les molèsties que provoca la regla a les dones. La seva sapiència en la matèria em va deixar bocabadat, però clar, com tot a la vida, té fi. Un va dir, en un to molt cerimoniós i després aplaudit -per tots i totes-, que segons no se quin estudi s'havia demostrat que un alt percentatge dels casos responien a una estratègia per cridar l'atenció davant dels homes. És a dir, que volien reclamar davant els mascles la seva condició de femella en edat fèrtil per tal de garantir la procreació i la supervivència de l'espècie. Vaig estar a punt d'agafar el telèfon i posar al meu roure en mig d'aquella tertulià per tal de que posés ordre, però clar, ràpidament em vaig adonar que seria una conversa massa deslleial: set contertulians on només un sabia el que deia. Vaig optar per apagar la radio i començar, un dia més, a sentir els sons del món.
