Gràcies

Corria l'any 1532 i la guerra aguaitava sobre el comtat d'Educand, que es defensava incansablement dels atacs forans, amb valentia i esperança de recobrar de nou la pau.

Educant mai es va caracteritzar per tenir molts combatents, més aviat pocs que eren triats després de passar una prova de guerra fictícia. Això sí, una vegada superada, formaven part de l'exèrcit protector i mai més haurien de preocupar-se per la seva manutenció, fet que era d'agrair en aquells temps i pel qual cada any es presentaven a les proves bastants més dels finalment triats.

Però va passar l'inevitable segons la nostra història. Els anys 20 del segle XVI van ser especialment bèl·lics. Invasors del nord van posar a prova la resistència d'Educand durant més de deu anys.

La monarca es va veure obligada a introduir en les seves files a tot aquell que volgués defensar la vila. Aquests combatents es van anar forjant en mil batalles, al costat de l'exèrcit protector que complia la seva obligació, sense prèvia prova que avaluarà les seves suposades aptituds.

Van passar els anys i per fi va acabar la guerra. Els invasors no van aconseguir el seu propòsit, gràcies a l'ajuda de tots, i la pau va tornar a regnar en el comtat d'Educand.

La Reina va reunir a tot el seu poble i va decidir nomenar a tots els supervivents i a les valeroses guerreres que al camp de batalla, dia rere dia i sense descans, havien demostrat la seva vàlua, membres per dret, si així ho acceptaven, de l'exèrcit protector del comtat.

Una veu es va sentir entre la multitud i va recordar que haurien de passar la prova que concedia tal privilegi, com sempre havia succeït.

La monarca va reclamar la presència de qui va pronunciar aquestes paraules. Va desembeinar la seva espasa, va prendre la paraula i li va dir:

- Us sembla assenyat que el tall d'aquesta espasa, fidel companya meva en el camp de batalla i de tots nosaltres, jo avui intenti demostrar la seva vàlua provant la seva resistència davant el martell del ferrer?

- No, sembla innecessari, va complir amb escreix la seva funció -va contestar-.

- Així és, benvolgut amic. Però recorda que aquesta espasa no seria res sense els valerosos braços que la van brandar. Necessiten aquests demostrar alguna cosa?

- Per descomptat que no, senyora.

- I et diré més. Vaig veure en la batalla fugir a combatents, forma part de la mateixa vida; no obstant això, puc garantir-te que eren tant d'aquells que van passar la prova que tu ara demanes, com dels que es van oferir quan la situació ho va requerir. No vaig veure les seves cares sota l'armadura, així i tot, si els vaig saber distingir pel seu diferent blasó. I encara et diré més. Si hi ha una sola culpable que el nostre exèrcit no estigués ben nodrit, només sóc jo i ningú més. La resta, per la meva obligació i el seu mereixement, a partir d'avui seran el que ja són per dret, guerrers i guerreres.

I la vida contínua en pau, aprofita-la.