L’educació mai és una conquesta acabada.

L’escola com el lloc on els infants anaven a aprendre ha existit com a tal des de fa una pila d’anys. Ara ens repensem si la forma d’educar a les nostres escoles és la més adient, tot i assumint que la labor d’educar forma part de tota la comunitat, i no dic educativa, sinó comunitat com a un tot que determina allò que els nostres fills i les nostres filles reben des de ben començament i al llarg de la resta de la seva vida, perquè cal recordar també que l’educació mai és una conquesta acabada.

Llavors, que és això que avui pensen que no fent prou bé per replantejar-nos allò que fent, i, ara si, concretament a les nostres escoles? Doncs la resposta sembla ben senzilla: per que fent allò que es feia des de fa massa temps, obviant que els nostres alumnes requereixen una altre manera d’afrontar el repte que implica hores d’ara l’aprenentatge.

Avui la quantitat d’informació que tenint al nostre abast amb només tocar un botó es brutal. Ja no es tracta d'esbrinar on és la informació per després mira d'aprendre allò buscat i intentar assolir el màxim botí de la nostra recerca. Amb això el que pretén és posar de manifest que cal replantejar la figura del mestre a l’escola i el seu paper s´ha d’actualitzar sense perdre ni un segon més. 

Els docents ja no son aquelles persones que semblava que sabien tot el s’havia de saber; més aviat han de ser el moll que impulsi i permeti que els alumnes i les alumnes aprenguin a manejar-se hàbilment a la nostra societat i, el que és important, aprofitant al màxim les seves necessitats-realitats concretes. Potser es pot parlar de mínims per a tots, però mai de coneixements i continguts iguals i homogenis per a tothom: això és una aberració pedagògica que porten a les esquenes des de fa massa temps.

Quina es la millor manera de fer això? Doncs aquesta pregunta només la poden contestar els propis docents. Ningú més. De fet, no existeix una manera millor o única de fer-ho, sinó tota una sèrie de estratègies encaminades a tal propòsit. Parlant d'això, es una llàstima que les nostres mestres i els nostres mestres no interactuïn més en espais reals i/o virtuals entre ells de forma sistemàtica, per tal de intercanviar i millorar la seva experiència docent. Hauria de forma part de la seva tasca remunerada. Apostar per l’educació és la millor aposta possible.

Em sembla, dit això, que si que hi han algunes premisses que ningú hauria d’obviar. Sigui el que sigui el procediment o la manera de encarar per part del mestre la seva tasca, el respecte així com la motivació haurien de ser sempre presents a les aules. El primer per garantir la convivència adient i necessària entre un grup de persones que per necessitat han de treballar unides i amb mútua col·laboració; la segona perquè és la font de la que beu tot procés que vulgui engrescar activament als seus participants: educar avui no es pot comprendre sense l'actuació real i decidida dels alumnes en el seu procés d’aprenentatge. Han de processar la informació per donar respostes efectives a situacions reals per tal de desenvolupar la suficiència que la societat requereix per tal de arribar a ser un bon ciutadà. En altres paraules: l’escola creadora de magatzems d’informació puntual i efímera està absolutament esgotada; hem d’apostar per espais de creació que fomentin el sentit crític, creatiu i curós i, sens dubte, el pensament propi.

Tots estem obligats a pensar i a actuar com no pot ser d’una altra manera, mirem doncs la forma d'aprendre, des de ben començament, a fer-ho millor. Sempre es pot.